Resum de recomanacions polítiques del projecte PANIS

Les llars espanyoles han experimentat un clar deteriorament en termes d’equitat, pobresa i exclusió social, afectant de manera important la qualitat de la dieta.

Tot i que la dieta mediterrània està clarament associada amb excel·lents nivells de salut –incloent-hi reduccions en la mortalitat cardiovascular, la incidència de càncer, diabetis i deteriorament cognitiu– la majoria dels estudis assenyalen una adherència baixa o moderada entre les poblacions mediterrànies, cosa que suggereix un progressiu abandonament d’aquest patró alimentari tradicional.

Tot i que es reconeix l’impacte de la dieta en la salut física, psicològica, emocional i mental, així com en el rendiment laboral i la despesa sanitària, encara no hi ha un seguiment sistemàtic sobre l’accés a una alimentació adequada com a dret bàsic de la població, ni sobre la qualitat de la dieta.

Aquest fenomen afecta especialment les poblacions en situació socioeconòmica precària. En ciutats com Barcelona, s’observa una major incidència de l’obesitat i el sobrepès en barris desfavorits, i gairebé s’ha duplicat el percentatge de llars en situació de privació material severa en la darrera dècada.

Evidència sobre el tema trobada en el projecte PANIS

• Hi ha una baixa adherència a una dieta saludable, i els ingressos i la presència de persones menors de 16 anys a la llar són factors que influeixen de manera important.
• El context socioeconòmic i l’entorn alimentari poden condicionar l’adherència a una dieta saludable.
• Existeixen disparitats de gènere que afecten l’adherència a una dieta saludable de les llars.

Davant d’aquestes dades, el projecte PANIS proposa un conjunt de recomanacions polítiques adreçades a les administracions locals, amb especial atenció a l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes inclouen:

• Integrar la política alimentària en estratègies econòmiques i socials: augmentar el salari mínim, regular el lloguer i enfortir l’habitatge públic per reduir la càrrega financera de les llars en situació de vulnerabilitat.
• Universalitzar i reforçar els menjadors escolars, incloent-hi les etapes postobligatòries, amb menús saludables, monitoratge nutricional i horaris adaptats a les famílies.
• Adoptar un enfocament de gènere en les polítiques de conciliació i alimentació, promovent la corresponsabilitat i reduint la càrrega invisible que recau sobre les dones.
• Millorar els entorns alimentaris en barris vulnerables, impulsant mercats de proximitat, horts urbans i la regulació de l’excés d’oferta d’aliments ultraprocessats.
• Implementar campanyes d’educació alimentària comunitària amb tallers pràctics, assessorament local i enfortiment de xarxes de suport.
• Establir un sistema local de monitoratge nutricional per barri, amb dades desagregades per gènere i edat, per orientar millor les intervencions.

Aquestes recomanacions busquen enfortir la seguretat alimentària a Barcelona mitjançant un enfocament integral que reconeix la influència de factors estructurals, socials i territorials en l’adherència a dietes saludables. Per garantir el dret a aliments suficients, segurs i nutritius, que satisfacin les necessitats dietètiques i preferències culturals, és fonamental implementar polítiques coordinades que abordin les desigualtats socioeconòmiques, de gènere i territorials, alhora que es fomenten processos comunitaris de participació, formació i apoderament. Només així es podrà promoure una millora sostenible i equitativa en les condicions alimentàries de tota la població, posant especial atenció en els grups més vulnerables i enfortint el teixit social local.

Consulta i descarrega les recomanacions polítiques del projecte PANIS.