Informe final projecte PANIS – Pobresa nutricional i de salut a Barcelona
L’interès per l’estudi de la qualitat de la dieta i la seguretat alimentària en els països d’alts ingressos ha augmentat en la darrera dècada. Tot i això, encara no s’han implementat programes de monitoratge de la situació alimentària i nutricional de la població de manera constant i comprensiva.
El present informe recull el treball realitzat en el marc del projecte PANIS – Pobresa nutricional i sanitària a Barcelona, l’objectiu general del qual era identificar barris, llars i grups socials vulnerables en termes de pobresa econòmica, alimentària i de salut a Barcelona, per dissenyar programes d’incidència en alimentació saludable i sostenible adequats i adaptats a la realitat socioeconòmica de cada barri.
Per assolir aquest objectiu, el projecte ha utilitzat les dades de l’Encuesta de Presupuestos Familiares (EPF) per determinar el consum d’aliments de les llars amb diferents nivells d’ingressos i composició. Posteriorment, s’ha adaptat l’Índex d’Estil de Vida Mediterrani (índex MEDLIFE) a les dades disponibles de l’EPF, i s’ha avaluat l’adherència a la dieta mediterrània de les llars segons ingressos i composició com a referència d’una alimentació saludable. L’índex MEDLIFE adaptat està format per 20 components que avaluen el consum de fruita, verdures, carns vermelles, cereals, entre altres aliments, i els compara amb les recomanacions de consum saludable.
A partir de l’avaluació de l’adherència segons tipus de llar, s’ha pogut establir la probabilitat amb què un tipus de llar amb un determinat nivell de renda i presència de persones menors de 16 anys s’adhereix a les recomanacions dels components de la dieta mediterrània. Així, juntament amb les dades socioeconòmiques de la renda mitjana de les seccions censals de Barcelona, s’ha pogut assignar una probabilitat d’adherència al component de dieta saludable a la llar mitjana de cada secció censal. Amb aquesta informació, s’ha creat un mapa de Barcelona que mostra la probabilitat d’adherència a una dieta saludable segons la secció censal i la presència de persones menors de 16 anys a les llars.
Posteriorment, es va fer una anàlisi multivariable per determinar els factors que influeixen en aquesta adherència. Els resultats de l’anàlisi multivariable mostren que la presència de persones menors de 16 anys i el gènere de la persona sustentadora de la llar són factors clau que determinen la qualitat de la dieta. Els ingressos familiars també es van identificar com un factor important que afecta l’adherència a una dieta saludable, igual que la mida de la llar, el lloc de naixement i l’edat de la persona sustentadora principal.
A continuació, es va elaborar una cartografia de Barcelona mostrant la probabilitat d’adherència a la dieta mediterrània per als diferents components de l’índex MEDLIFE adaptat, segons ingressos i presència o no de persones menors de 16 anys. A més, es va realitzar una anàlisi espacial de tipus descriptiu/exploratori amb l’objectiu d’identificar i classificar territorialment les seccions censals mitjançant la combinació de dues dimensions:
- El patró de distribució espacial de variables contextuals detectat a través de l’indicador Local I de Moran (LISA univariant).
- Els nivells d’adherència als diferents components de l’índex MEDLIFE adaptat.
Aquesta integració permet construir tipologies territorials que reflecteixin simultàniament el context sociodemogràfic i el comportament alimentari, facilitant la localització de zones que podrien requerir atenció prioritària en el disseny de polítiques públiques per a la millora de la salut i l’alimentació.
Paral·lelament, es va implementar una campanya d’alimentació saludable i sostenible als barris de Baró de Viver i Bon Pastor. La campanya ha estat codissenyada amb actors locals i ha inclòs la formació de referents comunitaris en alimentació saludable i sostenible, la implementació d’una campanya de difusió de recomanacions a través de diversos canals, l’establiment d’un servei d’assessorament en un punt de compra, el desenvolupament d’activitats per part d’entitats locals per a la promoció d’una alimentació saludable i sostenible, així com per millorar l’oferta local d’aquests aliments. S’ha realitzat una primera iteració de la campanya, de la qual s’han extret aprenentatges que s’han aplicat en una segona iteració, informada pels resultats del procés i la sistematització de la metodologia en un protocol per al treball en xarxa amb enfocament comunitari.
Entre les principals troballes del projecte PANIS destaquen:
- L’adherència a la dieta mediterrània, mesurada a través de l’índex MEDLIFE adaptat, se situa en 8,12 sobre 20, sent més baixa en les llars amb baixos ingressos i persones menors d’edat (7,65).
- Les llars amb dones com a sustentadores principals mostren una millor adherència que aquelles encapçalades per homes, però aquest efecte es reverteix quan hi ha persones menors d’edat a càrrec, reflectint una sobrecàrrega de responsabilitats que afecta la qualitat de la dieta.
- L’entorn socioeconòmic i alimentari dels barris també condiciona fortament els hàbits alimentaris. Més de 140.000 persones viuen en seccions censals amb alta vulnerabilitat alimentària a Barcelona.
Davant d’aquests resultats, l’informe proposa un conjunt de recomanacions polítiques adreçades a les administracions locals, amb especial atenció a l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes inclouen:
- Integrar la política alimentària en les estratègies econòmiques i socials: augmentar el salari mínim, regular el lloguer i reforçar l’habitatge públic per reduir la càrrega financera de les llars vulnerables.
- Universalitzar i reforçar els menjadors escolars, incloent les etapes postobligatòries, amb menús saludables, monitoratge nutricional i horaris adaptats a les famílies.
- Adoptar un enfocament de gènere en les polítiques de conciliació i alimentació, promovent la coresponsabilitat i reduint la càrrega invisible que recau sobre les dones.
- Millorar els entorns alimentaris en barris amb situacions de vulnerabilitat, impulsant mercats de proximitat, horts urbans i regulació de l’excés d’oferta d’aliments ultraprocessats.
- Implementar campanyes d’educació alimentària comunitària amb tallers pràctics, assessorament local i enfortiment de xarxes de suport.
- Establir un sistema local de monitoratge nutricional per barri, amb dades desagregades per gènere i edat, per orientar millor les intervencions.
Aquestes recomanacions busquen enfortir la seguretat alimentària a Barcelona mitjançant un enfocament integral que reconeix la influència dels factors estructurals, socials i territorials en l’adherència a dietes saludables.
Per garantir el dret a aliments suficients, segurs i nutritius, que satisfacin les necessitats dietètiques i les preferències culturals, és fonamental implementar polítiques coordinades que abordin les desigualtats socioeconòmiques, de gènere i territorials, alhora que es fomenten processos comunitaris de participació, formació i apoderament. Només així es podrà promoure una millora sostenible i equitativa en les condicions alimentàries de tota la població, posant especial atenció als grups més vulnerables i enfortint el teixit social local.