Anàlisi d’adherència a la dieta mediterrània a partir de l’Enquesta de Pressupostos Familiars

En el marc del projecte PANIS hem analitzat l’adherència a la dieta mediterrània a les llars de Barcelona, per tal de construir una base de dades que permeti crear una cartografia de la ciutat que faciliti la identificació de barris en situació de pobresa alimentària. Per fer-ho, s’han utilitzat les dades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF) del 2022.

Metodologia

En primer lloc, s’ha caracteritzat el consum d’aliments per a diferents tipus de llars, definits segons ingressos (establint tres nivells de renda) i segons la presència de persones menors d’edat a la llar (fins a 16 anys).

Després s’han seleccionat les observacions a capitals de províncies d’Espanya de més de 100.000 habitants per apropar-se al màxim possible al nivell de preus i patrons de consum de ciutats com Barcelona. S’han estandarditzat les necessitats nutricionals de les persones integrants de la llar ajustant-les en funció d’edat, sexe i nivell d’activitat, i s’han expressat les necessitats de totes en relació amb un home adult de referència (d’ara endavant unitat estandarditzada AE).

Per calcular el consum d’aliments per llar, s’hi van sumar les quantitats diàries disponibles a la llar segons l’EPF i una estimació del consum extradomèstic segons l’edat, el sexe i la classe social. D’aquesta manera, es van obtenir les quantitats diàries disponibles a casa per AE. Per al 38% de la mostra, el càlcul es va fer sobre la base de les quantitats físiques registrades a l’EPF. Per a la resta de la mostra es va utilitzar una regressió lineal robusta respecte de les despeses documentades.

Posteriorment, s’ha adaptat l’índex d’adherència a la dieta mediterrània (índex MEDLIFE) a les dades disponibles a l’EPF, i s’ha avaluat l’adherència de les llars com a mesura d’alimentació saludable. Per això s’han utilitzat els 20 components de l’índex que estan relacionats amb el consum d’aliments i la dieta, i que es basen en les recomanacions de la piràmide nutricional espanyola (Sotos-Prieto et al. 2014). No s’han considerat 8 indicadors que avaluen l’activitat física i els hàbits d’interacció social.

Comparació d’adherència a la dieta mediterrània per tipus de llar

Segons les anàlisis realitzades, s’observa que les sumes dels índexs se situen en un rang estret entre 7,5 i 8,5 (sobre 20).

Hi ha una tendència generalitzada a millorar l’adherència a la dieta mediterrània (p. ex. la suma de l’índex MEDLIFE adaptat) amb més ingressos; i les llars sense persones menors d’edat (fins a 16 anys) mostren millors resultats per als nivells d’ingrés mitjà i alt.

A les comparacions entre tipologies de llars, s’han observat sis diferències significatives, entre les quals destaquen tres diferències significatives entre (a) les llars d’interval d’ingressos baixos amb persones menors d’edat (fins a 16 anys), i (b) les llars de qualsevol nivell d’ingrés sense persones menors d’edat (fins a 16 anys):

Llars d’ingressos baixos amb menors destaquen pel fet de tenir la suma més baixa de l’índex MEDLIFE (7,65), mentre que llars amb ingressos alts sense menors destaquen per la suma més alta de l’índex MEDLIFE (8,46).
Entre les llars sense menors es mostren diferències significatives de les llars d’ingressos alts amb les llars d’ingressos intermedis i baixos.
Així com entre les llars sense menors el nivell d’ingrés influeix en l’adherència a la dieta mediterrània, entre les llars amb menors no es mostren aquestes diferències significatives entre nivells d’ingrés.

S’ha observat que hi ha una tendència a una disponibilitat insuficient generalitzada en ous, carn blanca, oli d’oliva, llegums, fibra, ingredients per a sofregit, verdura, peix, fruita, fruita seca i lactis.

Paral·lelament, s’observa una disponibilitat sobre la quantitat màxima recomanable en el cas de la sal, els dolços i la carn processada. En el cas de la carn vermella, un terç de les llars demostra una disponibilitat a sobre de la recomanació.

En el cas de la patata i dels cereals s’observa que la majoria de les llars disposen de quantitats dins del rang recomanat.

Per als grups d’aliments on es recomana no consumir sobre una quantitat màxima, solen ser les llars sense persones menors d’edat les que amb més freqüència no adhereixen a la recomanació i tenen una disponibilitat excessiva. Això és el cas per a la sal, la carn vermella i el vi. Al component del vi se suma que les llars d’ingressos altes (tant a les llars amb menors com a les llars sense menors) són les que més sovint sobrepassen la quantitat màxima recomanada comparat amb llars d’ingressos baixos.

En els components on es recomana una quantitat mínima, ressalta que en la majoria dels casos són les llars amb persones menors d’edat les que amb més freqüència no arriben a una disponibilitat suficient per poder garantir un consum adequat als membres de la llar. Això és el cas per a oli d’oliva, llegums, fibra, ingredients per a sofregits, verdures i peix.

Els components amb una recomanació de rang són ous, carn blanca, lactis, cereals, fruita i fruita seca. En el cas de la fruita i dels fruits secs, la gran majoria de les llars no arriba a la quantitat mínima recomanada, i les llars amb persones menors d’edat demostren una disponibilitat insuficient amb més freqüència. I la disponibilitat de fruites és significativament més gran en llars d’ingressos alts comparats amb els d’ingressos baixos tant a les llars amb menors i sense. A la majoria de les llars hi ha el risc de no complir les recomanacions de consum d’ous a causa d’una insuficient disponibilitat. Hi ha una tendència generalitzada a una disponibilitat insuficient de carn blanca al voltant de la meitat de totes les llars, encara que no és possible arribar a una interpretació contundent en el cas de la carn blanca.

Anàlisi multivariable

Per validar la selecció de les variables utilitzades per a la definició de les tipologies, s’ha realitzat una regressió linear generalitzada. S’hi han testat les correlacions entre la suma de l’índex MEDLIFE i la quantitat d’ingressos nets mensuals per Unitat de Consum, l’associació amb la presència de persones menors d’edat (fins a 16 anys) i el nombre d’adults a casa. El model s’ha ajustat pel nivell d’estudis, el sexe, el lloc de naixement i l’edat de la persona sustentadora principal, així com per si la llar rep assistència social, té una persona dedicada als treballs domèstics i un terme d’interacció entre la presència de persones menors d’edat i el sexe de la sustentadora principal. El grup de referència per a l’anàlisi de regressió ha estat una llar de dues persones adultes sense menors i sustentador principal masculí entre 35 i 65 anys, amb el nivell d’educació més alt, nascut a Europa, que no ha obtingut assistència social ni disposa d’una persona dedicada als treballs a casa.

Aquesta anàlisi confirma que, en comparació del grup de referència (p. ex. una llar de dues persones adultes, amb persones menors d’edat i sustentadora principal femenina, amb el nivell d’educació més alt, nascut a Europa, sense assistència social ni disposició d’una persona dedicada als treballs a la llar), els factors que disminueixen l’adhesió a la dieta mediterrània són els següents:

Un nivell més baix d’ingressos.
La presència de persones menors de 16 anys a casa, en el cas que la sustentadora principal és femenina.
Una llar nombrosa amb més de tres persones més grans de 16 anys.
Un lloc de naixement de la persona sustentadora principal fora dEuropa.

I factors que milloren l’adhesió a la dieta mediterrània són:

La persona sustentadora principal és femenina.
Una llar duna persona sola major de 16 anys.
L’edat de la persona sustentadora principal major de 65 anys.

Conclusions sobre adherència a la dieta mediterrània com a patró saludable

La presència de persones menors d’edat (fins a 16 anys) té més influència en l’adhesió a una dieta saludable que les diferències per nivell d’ingrés. A 8 de 14 components alimentaris, la presència de menors a la llar està associada amb una freqüència significativament més baixa d’una disponibilitat d’aliments segons la recomanació (llegums, peix, ingredients per a sofregit, verdura, oli d’oliva, fibra, fruita i ous).
Les llars amb persones menors d’edat i amb ingressos baixos són les que amb més freqüència no poden adherir a les recomanacions. En els components on es donen diferències per ingrés independents (fruita, peix, verdura, ingredients per a sofregit, fruita seca i vi) són les llars d’ingressos baixos les que no es poden adherir a les recomanacions per disponibilitat insuficient, a excepció del vi on són les llars d’alts ingressos les que més sovint sobrepassen les recomanacions.
Els factors que disminueixen l’adhesió a la dieta mediterrània són: un nivell d’ingressos més baix, una llar nombrosa amb més de tres persones més grans de 16 anys, la presència de menors de 16 anys, en cas de persona sustentadora principal dona, i el lloc de naixement de la sustentadora principal fora d’Europa.
Els factors que milloren l’adhesió a la dieta mediterrània són llars amb persona sustentadora principal dona, llars unipersonals i llars amb sustentadora principal més grans de 65 anys.

Més informació

Consulta el working paper complet i el seu annex I. Autors: Leonie Vidensky i Gonzalo Gamboa, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB (2025).